Passar de llarg


Que si s'ha de cursar la sol·licitud de la llei de la dependència, que si s'ha de demanar el grau de discapacitat, que si cal contactar amb el departament de Benestar Social, que si s'ha d'emplenar aquest imprès, ...
I mentre, mesos i mesos esperant, sense arribar cap resposta.

Cada dia veig, a la xarxa Facebook, les gestions de l'alcalde de la meva ciutat, que per cert va ser company meu a l'Hospital Vall d'Hebron, allà pels anys setanta, amb el qual ja em vaig posar en contacte. Vaig rebre contestació immediata, però cap solució.

Observo que, com són a prop les eleccions municipals, tot està previst perquè, en honor a multituds, posi a la gent contenta.
Ara inaugura unes oficines, ara es rehabilita un terreny en el qual s'obre una zona verda, ara un nou mercat, que si signa un conveni per aquí, que si aprova unes ajudes per a una escola o que si en aquell barri obre un "Skate Park ".

I en el meu barri, no funcionen les escales mecàniques que em vindrien bé per anar al gimnàs, ara que ho necessito més que mai perquè tinc el menisc trencat.

L'ajuda per a mi ha passat de llarg.


Més que mai a la meva nonagenària mare, ingressada en una residència, que va buidant les arques dels estalvis de tota una vida, per subsistir, necessita que se li doni un cop de mà, que tingui, almenys resposta, en algun dels tràmits que s'han cursat.
I que sigui abans de morir.
L'ajuda per a nosaltres ha passat de llarg.
Tinc la sensació que a la vida hi ha tantes coses que passen de llarg ...


Entradas populares